En Nicolau Rouretort, un nen de
nou anys, viatja en vaixell amb els seus pares. I s'avorreix. Els pares, a més,
lluny de divertir-se, discuteixen tota l'estona. Fins que en Nicolau decideix
fer allò que li havia passat pel cap: agafar en préstec un dels bots de
salvament i anar a una illa ben petita. Aquí començarà una aventura epistolar
en què l'illa s'omple de nens i nenes, els adults no hi poden fer res i la cosa
s'embolica de mala manera. O de bona manera, segons els ulls que ho mirin.
Aquesta és la segona novel·la
d'Oriol Canosa, i la segona també que té una illa com a marc. Després de L'illa de les cartes perdudes (2014),
arriba, amb el Premi Folch i Torres sota el braç, L'illa de Paidonèsia, una novel·la epistolar, on tot és narrat
a través de cartes que s'envien els diversos personatges. També és una obra en
què, a imatge de les més emblemàtiques de Roald Dahl, l'autor es posa al costat
dels infants i ridiculitza els adults.
L’illa de Paidonèsia
Canosa,
Oriol.
I*** Can
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada