Entrevistes

Maria Josep Rosanas

www.rosanas.cat

Entrevista:

Quan vas decidir començar en el món de la il·lustració infantil?

Fa 7 anys jo encara vivia a Manresa la meva ciutat natal, i em cridaven l’atenció tots aquells magnífics àlbums il·lustrats que trobava a la biblioteca quan anava a buscar contes per llegir als meus fills. Després vaig anar a viure a Barcelona i se’m va obrir tot un món al veure la quantitat de cursos que es podien fer d’il·lustració o relacionats amb aquesta. Vaig començar a mirar i em vaig apuntar a l’escola Massana en un curset de documental animat ja que era mig curs i tots els cursos ja estaven començats. No era ben bé il·lustració però va ser molt interessant i vaig conèixer  gent vinculada a la il·lustració i des de aquell curset que no he parat de formar-me. Cal dir que la meva formació fins llavors havia estat de disseny gràfic a l’escola Elisava de Barcelona i la meva professió ha estat i és de dissenyadora gràfica.

Quan fa que t’hi dediques?

Doncs just ara començo a moure’m per compaginar el disseny gràfic i la il·lustració, tot i que ja fa uns tres anys que aplico algunes de les il·lustracions que faig a cartells i altres suports gràfics.

És molt complicat fer-se un lloc  en l’àmbit de la il·lustració infantil actualment?

Em sembla que sí, pel que he anat veient amb altres companys i companyes i també per algun intent que he fet. Cada cop i ha més gent i molt bona. I també estem més globalitzats i es treballa amb gent de fora, però els altres països també treballen amb gent d’aquí. Per tant suposo que no ens hem de desanimar.

I arribar a publicar contes?

El mateix tot i que actualment hi ha gent que està fent autoedició i també publiquen a través del micromecenatge i això fa que s’obri una petita porta més.

De quin projecte et sents més orgulla?

Per ara no puc dir res perquè no tinc cap àlbum publicat. Però si que tinc tot una sèrie de cartells fets per exemple pel Centre Cívic Casa Orlandai de Barcelona on aplico algunes de les meves il·lustracions i veig que agraden i jo també n’estic orgullosa.

Quins són els passos que segueixes per arribar a fer una il·lustració definitiva?

Per ara he fet molts treballs d’escola (a l’Escola de la Dona), algunes exposicions col·lectives, i il·lustracions, com ja he dit, aplicades a gràfica i el meu procés és sempre documentar-me abans sobre el que he de fer, per exemple: època, indumentària, entorn social o paisatge, anatomia, etc., depenent del tema al que faci referència la il·lustració/ns. Tan documentació escrita com visual (fotos). Llavors em faig un esquema o mapa d’idees per veure cap a on vull enfocar la il·lustració/ons, i a partir d’aquí començo a fer esbossos. El procés també depèn si és una il3lustració sola o una sèrie,… Primer en b/n, si convé també faig una versió en color de forma ràpida (retoladors) per veure com funcionaran i llavors ja passo als originals. La veritat és que a vegades porta més feina la preparació que passar en net.

Amb quines tècniques prefereixes treballar?

Utilitzo el collage combinat amb altres tècniques segons siguin il·lustracions més infantils o més adultes.

Com definiries el teu estil?

Actualment he començat a definir el meu estil o registre i crec que en tinc dos de bastant diferenciats:

-        Un registre més adient a un públic infantil, més empàtic-afectiu, en que utilitzo el collage amb papers on jo mateixa m’he preparat les textures amb guaix. És el que he utilitzat per fer el Bibliol !!!

-        I un registre d’una il·lustració més per adults, on m’agrada utilitzar metàfores i un llenguatge més introspectiu. També utilitzo el collage però sense quasi color, molt més auster, i ho combino amb el pinzell que porta tinta negre dins, el llapis i la sanguina.

Quins són els propers projectes previstos –si es poden explicar, clar!-?

La meva fita ara és acabar un àlbum que estic acabant com exercici d’escola per poder-lo moure a veure si el puc publicar i anar a la fira de Bologna a presentar-me a algunes editorials i per això encara he de crear algun material nou

.

Bateria de preguntes ràpides

El teu il·lustrador/a preferit/da és?

En tinc molts tant d’aquí com de fora, i tan d’ara com de fa anys però per exemple: d’aquí alguns dels que han estat professors meus com l’Ignasi Blanch, el Roger Olmos, la Cristina Losantos, la Mariona Cabassa i la Rebecca Luciani. De fora: El Wolf Elbruch, l’Stefanie Harges, Carl Cneut, la Rebecca Dautremer i el Shaun Tann.

Si poguessis il·lustrar un conte clàssic o popular quin triaries?

M’agrada molt el de les set cabretes i el llop, de fet em ve de petita que el meu germà li feia explicar a la meva àvia una vegada rere l’altre. Però m’agraden cada cop més els contes per adults i m’agradaria il·lustrar algun conte per exemple del Quim Monzó o també del Sir Arthur Conan Doyle.

 Si poguessis convertir-te en un personatge de conte quin series?

M’agradaria ser l’Alícia del País de les meravelles, per les aventures tan fantàstiques que li passen.

Parla’ns de la teva experiència com a usuària de biblioteca pública.

Hi he anat sempre, és un lloc en el que m’hi sento molt còmode i em relaxa molt. De joveneta i anava a estudiar i actualment hi vaig només a buscar, llibres, revistes, cd,s i dvd’s, no m’hi puc quedar a seure masa. Trobo que cada dia estant millor, tenen material actualitzat de tot tipus, fan tallers, conferències i exposicions molt interessants. El fet que hagin ampliat horaris de nit per estudiants és fantàstic. Bé, els trobo totes les gràcies i penso que s’han de potenciar i no deixar perdre.

I per acabar...

Il·lustrar la meva versió particular del Bibliol ha estat...

Una experiència divertida i a la qual m’ha agradat participar amb el meu granet de sorra, i agrair que m’hàgiu fet confiança com a “il·lustradora novell”.

Com acabaries la frase: il·lustrar un conte és...

Ja us ho explicaré quan en tingui un de publicat.