dijous, 26 de març del 2015

L'entrevista amb...

Montse Fransoy


Vaig néixer a Barcelona el 8 de febrer de 1968.

Em vaig formar a l’ Escola Professional de la Dona de la Diputació de Barcelona i a l´Escola d´Arts Decoratives d´Estrasburg.
 
He il·lustrat llibres de text per a editorials catalanes, nacionals i estrangeres:  Barcanova, Cruïlla, Difusión, Casals-Magisterio, Castellnou, Almadraba, Edelvives, Enciclopèdia Catalana, Onda, Proa, Plaza y Janés, Grup Promotor-Santillana, Teide, Oxford o Macmillan, entre d’altres.

He realitzat album il·lustrat i portades per a llibre de text i de butxaca per a editorials com: Cruïlla, La Galera, Enciclopèdia Catalana, Chronicle Books, Baula, Santillana, Molino RBA, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Bromera, Bambú, Doyma, Viena, Optima.

He col·laborat en les següents revistes: Cavall Fort, Tretzevents, El Tatano, Clara, Adelgazar, Cocina Fácil, Comer Cada Día, Downtown i Mia. També he publicat al diari La Vanguardia i a El Dominical de El Periódico.


Tinc treballs editats en el camp de la publicitat per a marques com Nestlé, Eko,  Casa Tarradellas, Friskies, Loewe, Deutsche Bank o Donettes.

Entrevista:

Quan vas decidir començar en el món de la il·lustració infantil?

Doncs el primer dia de classe a l’Escola de la Dona de la Diputació. M’havia matriculat (per casualitats de la vida) a la especialitat d’il·lustració, i recordo que quan la Maria Rius, a la presentació del curs, ens explicava l’ofici d’il·lustrar, vaig saber que m’hi dedicaria.

Quan fa que t’hi dediques?

Fa més de vint anys…

És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la il·lustració infantil actualment?

Ara és complicat fer-se un lloc en qualsevol àmbit. Per mi va ser fàcil, potser per això sempre he pensat que hi ha un espai per cadascú i que  escoltar-se i treballar per trobar-lo ajuda bastant. Ja ho sé que cada vegada en som més els que ens hi dediquem, que el mercat no passa per moments de bonança i que cada cop és més dur i competitiu, però si malgrat tot el cor et demana il·lustrar… endavant, tu!

I arribar a publicar contes?

Diguem que igual de fàcil o no que altres tipus de publicacions. El que està clar, és que si únicament treballes per casa nostra, no pots viure només d’àlbum il·lustrat.

De quin projecte et sents més orgullosa?

Acostumo a pasar-m’ho genial amb les feines que m’encarrega el Cavall Fort, així que n’estic orgullosa perquè es nota en el resultat.
Si he de triar un projecte, potser em quedo amb el meu blog de receptes de cuina  il·lustrades “platillos volantes”, que faig per plaer i el gaudeixo molt.

Quins són els passos que segueixes per arribar a fer una il·lustració definitiva?

Llegir el text, rumiar, tornar-lo a llegir i rumiar més… i així fins que comencen a sortir esbossos com per art de màgia. Després treballar-los per arribar a l’esbós definitiu i passar-lo a net. Pinzell i tinta directament sobre la taula de llum, escàner i color a l’ordinador.
Tinc un altre registre sense traç, que faig directament a l’ordinador amb un programa vectorial després d’haver escanejat l’esbós.

Amb quines tècniques prefereixes treballar?

Em xifla el pinzell i la tinta xinesa per entintar i sóc molt feliç quan puc fer il·lustracions en volum fetes amb plastilina. T’he de dir que trobo a faltar molt el gouash a l’hora de donar color.

Com definiries el teu estil?

Jo el trobo pràctic i net, potser massa net… Qualsevol dia em desmeleno!

Quins són els propers projectes previstos –si es poden explicar, clar!?

Continuar dibuixant.

Bateria de preguntes ràpides

El teu il·lustrador/a preferit/da és?

Me n’agraden un munt, així que et diré els que em van deixar empremta i m’han quedat dins: l’Arnal Ballester, en Max, l’Ana Juan, Chaland, Dupuy Berberian i segur que me’n deixo…
Tot i que si faig un cop d’ull a la meva llibreria, el que guanya és en Sebastià Serra.

Si poguessis il·lustrar un conte clàssic o popular quin triaries?

Descartaríem les faules, perquè no m’agrada gaire dibuixar animals…
Però ara que m’hi has fet pensar, m’agradaria il·lustrar un clàssic austríac escrit per Mira Lobe -la abuelita en el manzano- que és el primer llibre de més de 100 pàgines que recordo haver llegit.

Si poguessis convertir-te en un personatge de conte quin series?

Un follet, per veure-ho tot des de una altra perspectiva. Sinó una fornera o un llenyataire també m’estaria bé.

Parla’ns de la teva experiència com a usuari de biblioteca pública.

Una gran troballa! La veritat és que no sé com m’ho feia abans de tenir el carnet…

I per acabar...

Il·lustrar la meva versió particular del Bibliol ha estat...
Un pim pam.

Com acabaries la frase: il·lustrar un conte és...

El millor ofici del món.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada