divendres, 7 de novembre del 2025

Hora del conte de nadons

Dimecres 12 de novembre, a les 17:30 hores a la biblioteca Manuel de Pedrolo

Patufets i altres bitxets

Quan tots i totes estem a la mateixa alçada no hi ha petites històries, hi ha aventures sorprenents. Contes  amb personatges menuts que fan grans coses.

A càrreg de Susagna Navó

Per a famílies amb infants de 0 a 3 anys

Inscripció prèvia. Places limitades

dimarts, 4 de novembre del 2025

Laboratori de lectura

Dissabte 8 de novembre, a les 11 hores a la biblioteca Manuel de Pedrolo


Una activitat per apropar la bellesa i la delicadesa d’aquests llibres especials i diferents que encanten a petits i grans i que ens ajuden a despertar la nostra creativitat.

El Laboratori de lectura és una experiència literària on es convida als infants i a les seves famílies a crear i experimentar al voltant de la lectura i el plaer de llegir i permet acostar-se als llibres des de punts de vista diferents.

Per a famílies amb infants a partir de 6 anys

Inscripció prèvia. Places limitades



divendres, 24 d’octubre del 2025

La Castanyada i Halloween: festes de tardor

““ Castanyada

La Castanyada és una festa popular catalana que se celebra la vigília del dia de Tots Sants. Prové d'una antiga festa ritual funerària que consisteix en un àpat dedicat als morts en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada.

Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abric i amb un mocador al cap, davant d'un fogó de llenya. S'encarrega de vendre al carrer castanyes torrades i moniatos, generalment embolicats en paper de diari per conservar l'escalfor. A molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzaven rifes de panellets i fruita confitada.

Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges, altament energètiques, prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts, es tocava les campanes als morts fins a la matinada; amics i parents ajudaven els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumien aquests aliments per no defallir.

 

Halloween

Halloween és una festivitat tradicional d'origen celta que van acollir els Estats Units d'Amèrica, des d'on s'ha estès per tot el món. Se celebra la nit del 31 d'octubre que, segons les creences populars celtes, és el dia que s'acaba l'any.

Aquella nit els esperits dels morts tornaven a la terra per demanar aliments i si els humans no accedien a les seves peticions els feien víctimes de malediccions: "Em dones alguna cosa o et faig una mala passada", que és la traducció del "trick or treat" (truc o tracte). Per evitar que entressin a les cases, les decoraven amb coses esgarrifoses i desagradables de manera que els morts passessin de llarg espantats.

Avui, les persones celebren el Halloween disfressant-se d'espectres, bruixes o esquelets i guarneixen carbasses fantasmagòriques per tal d'anar casa per casa espantant a la gent i demanant llaminadures, dolços i caramels tot dient "trick or treat". Molt abans que ens arribessin aquests costums de fora, en algunes comarques catalanes, ja era tradició buidar carbasses amb espelmes enceses dintre que es penjaven a les finestres per il·luminar la nit de Tots Sants.

 

““

Tots Sants

La Festa de Tots Sants, també coneguda com Festa dels morts o dia de les ànimes, és una de les festivitats més antigues del món cristià. Es fa entre el 31 d'octubre i el 2 de novembre.

Aquesta festivitat coincideix amb l'inici de la tardor, una estació en la que la natura comença a perdre intensitat: torna el temps fred, les nits són cada cop més llargues i cauen les fulles dels arbres.

L'inici de Tot Sants té lloc la nit del 31 d'octubre, la Nit dels Morts, en la que es celebra la tornada dels esperits dels familiars morts al món dels vius. Antigament era costum posar un plat més a taula o deixar un llum encès per indicar el camí de les ànimes que volguessin tornar a casa.

Per la Diada de Tots Sants, celebrada l'1 de novembre, se sol fer una missa en honor als morts i després anar al cementiri a dur flors als difunts. Aquest dia es feien sonar les campanes de totes les esglésies per recordar i pregar per als difunts. El dia dels difunts, el 2 de novembre, està dedicat als morts.

Especial CASTAWEEN

divendres, 10 d’octubre del 2025

Hora del conte

 Dimecres 29 d'octubre, a les 17:30 hores a la biblioteca Manuel de Pedrolo

La família protagonista de Viatgem inicia una travessia en cotxe carregada d’objectes i menjar, però en el camí es troben amb persones que necessiten ajuda. En compartir el que tenen, descobreixen la importància de la generositat i l’empatia.

Un conte sobre la generositat i la inclusió. Un viatge ple de valors i aprenentatges per als més petits

A càrrec de Montse Panero

Per a famílies amb infants a partir de I3

Hora del conte en llengua de signes catalana

Cal inscripció prèvia. Places limitades

dimecres, 23 de juliol del 2025

Especial Hans Christian Andersen

Aquest 2025 commemorem els 150 anys de la mort de Hans Christian Andersen, un dels autors més famosos de la literatura infantil. Et convidem a gaudir d'aquest especial i a descobrir la màgia dels seus contes que et faran somiar, reflexionar i viatjar a mons inoblidables!

Hans Christian Andersen és l’escriptor danès més conegut arreu del món. La història de la literatura el situa al costat de Charles Perrault i dels germans Grimm, per bé que no es va limitar com ells a recollir contes meravellosos i a donar-los forma literària, sinó que en va crear de nous.

Andersen va néixer el 2 d’abril de 1805 a Odense. Era fill d’un sabater i d’una dona que es guanyava la vida rentant roba. La mort del pare, una escolarització breu, un caràcter tímid i el desig de triomfar, eren el bagatge d’un nen que jugava sol i passava hores amb el seu teatret de joguina. Les vivències infantils seran cabdals en la seva obra. A La venedora de llumins, escriu sobre un record de la seva la mare quan era petita: la protagonista és una nena que demana almoina al carrer mentre la gent celebra la festa de Nadal. Andersen, quan tenia catorze anys, se’n va anar a Copenhaguen. Al començament va passar dificultats, però aviat va rebre l'ajuda de persones benestants, especialment la del polític i director de teatre Jonàs Collin. Amb ell, Andersen va encaminar la vida cap a la carrera d'escriptor. El reconeixement dels lectors li arribaria en vida, gràcies als 172 contes que va escriure.

Andersen escrivia i explicava els seus contes, uns contes que es reconeixen fàcilment perquè tenen uns trets específics. Es diu que són una mica tristos, però solen tenir un toc d'humor subtil. L’escriptor proporciona a les seves històries la màgia dels grans poetes. Dona vida a les coses petites i anònimes —una joguina, una agulla de cosir, un soldadet de plom... Molts dels seus personatges es caracteritzen per un tret que els fa diferents i per aquesta raó es veuran rebutjats: el més conegut és l’aneguet lleig. Andersen era, com altres escriptors romàntics, un gran amant de la natura; el conte La Ditona n’és un exemple. Sovint els seus petits herois estan disposats a sacrificar-se per les persones que estimen; un bon exemple el trobem a Els Cignes salvatges, on la protagonista viu autèntics suplicis per retornar la condició humana als seus germans, a qui un malefici va convertir en cignes.

Andersen va viatjar per molts països i va recollir aquestes experiències en llibres de viatge. Dins Viatge a Espanya, recorda una estada a Barcelona, el 1862. S'hostatjava a l'hotel Oriente de la Rambla, on encara ara podem llegir una placa que l’homenatja. D’aquesta estada en va dir:

"Un dels darrers dies de la meva estada a Barcelona havia plogut molt. Encara plovia l'endemà al matí quan vaig anar al banc. Vaig tornar xop a l'hotel i llavors em van anunciar que l'aigua estava pujant de nivell a les Rambles. Des del meu balcó vaig adonar-me que la catàstrofe anava augmentant i que jo era testimoni d'un espectacle esgarrifós. El poder terrible de l'aigua! El riu creixia i creixia. L'al·luvió, bramulant com una presa de molí va arrencar arbres de soca-rel. Més tard vaig saber que diverses persones havien desaparegut pels forats de les clavegueres. Mai no hauria imaginat el poder d'un torrent de muntanya. I vaig pensar en el conte que podria sortir d'aquest petit torrent, un rierol normalment modest."

Hans Christian Andersen va morir l'any 1875 i va ser enterrat a Copenhaguen, un lloc on es poden visitar diversos monuments que el commemoren.


dimarts, 15 de juliol del 2025

Especial estiu


Consells, manualitats, receptes, i llibres, molts llibres moltes recomanacions de lectura per a aquest estiu