dimarts, 12 de setembre de 2017

L’illa de Paidonèsia



En Nicolau Rouretort, un nen de nou anys, viatja en vaixell amb els seus pares. I s'avorreix. Els pares, a més, lluny de divertir-se, discuteixen tota l'estona. Fins que en Nicolau decideix fer allò que li havia passat pel cap: agafar en préstec un dels bots de salvament i anar a una illa ben petita. Aquí començarà una aventura epistolar en què l'illa s'omple de nens i nenes, els adults no hi poden fer res i la cosa s'embolica de mala manera. O de bona manera, segons els ulls que ho mirin.

Aquesta és la segona novel·la d'Oriol Canosa, i la segona també que té una illa com a marc. Després de L'illa de les cartes perdudes (2014), arriba, amb el Premi Folch i Torres sota el braç, L'illa de Paidonèsia, una novel·la epistolar, on tot és narrat a través de cartes que s'envien els diversos personatges. També és una obra en què, a imatge de les més emblemàtiques de Roald Dahl, l'autor es posa al costat dels infants i ridiculitza els adults.


L’illa de Paidonèsia
Canosa, Oriol.
I*** Can


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada