Bibliol



E N   B I B L I O L ,  

E L   C A R G O L   D E   B I B L I O T E C A 


Després de tot un estiu de moltíssima calor, un cargol que venia de molt lluny, va arribar xino-xano a Ribes, buscant un lloc per amagar-se d’aquell sol que l’estava rostint. Mentre esperava un dia fresquet de pluja per continuar el seu camí, es va parar una estona sota un porxo on hi va trobar una bona ombra, i quin va ser el seu ensurt quan es va girar i va veure al seu davant un drac de tres caps immens que se’l mirava. El drac, en veure’l mort de calor, el va fer entrar a casa seva i el cargol es va quedar molt parat quan va veure que aquell drac vivia en un lloc tan gran, tan silenciós i tant ple de llibres! 

Aquell lloc era la Biblioteca Manuel de Pedrolo, i li va agradar tant que va decidir quedar-s’hi una temporadeta. El drac, li va explicar que ell ja feia temps que hi havia arribat, i que hi estava tant bé que havia demanat feina de vigilant, perquè amb els seus sis ulls i sis orelles controlava la mar de bé que hi hagués silenci i tothom fes bondat, ja que això a la biblioteca era molt important. Després de xerrar una bona estona li va anar ensenyant tot: la sala d’adults, on la gent gran hi pot trobar tota mena de llibres, la sala de música i revistes, la sala d’exposicions, i després de fer-lo pujar un munt d’escales li va ensenyar la sala infantil. El cargol es va quedar embadalit mirant aquelles prestatgeries plenes de llibres. Fins i tot va trobar el racó dels vídeos i va fullejar unes quantes revistes d’allò més entretingudes, i va adonar-se que si ho volia veure bé ho havia de fer amb calma i sense pressa, poc a poquet. 

Com que aquell lloc cada cop li agrada més, va demanar al drac que li ensenyés a llegir perquè els cargols no n’acostumen a saber gaire. El drac, que en sabia molt, li va ensenyar totes les lletres: una per una. El cargol va començar a llegir els contes amb lletra de pal i després els de lletra lligada. Primer agafava els contes que tenien més dibuixos perquè li agradaven els seus colors. Després els que tenien poca lletra. I s’hi va afeccionar tant que de seguida va començar a mirar-se els contes més llargs i gruixuts, i es va convertir en un lector excel·lent! 

El drac estava tant content que el cargol li fes companyia, que va dir al seu nou amic que es quedés a viure amb ell. Com que havia après a llegir tant de pressa el va anomenar Bibliol, perquè ara era un cargol de biblioteca. 

En Bibliol va ser el cargol més feliç del món, perquè aquell era un bon lloc per viure, tranquil i envoltat de tots aquells llibres que li agradaven tant. A partir d’aquell dia, quan la biblioteca tanca les seves portes perquè es fa fosc, es passeja per totes les sales de la biblioteca, omple la seva closca de llibres i se’n va a llegir-los fluixet al costat del drac, que se l’escolta amb atenció orgullós d’haver estat ell qui l’ha ensenyat a llegir. Quan vingueu a la biblioteca no feu massa xivarri, que en Bibliol dorm de dia, que s’ha passat tota la nit llegint, i el podrieu despertar... txssssssssssssssssss...