Entrevistes

Roser Argemí

Quan vas decidir començar en el món de la il·lustració infantil?

No recordo el moment de la decisió, em sembla que és una decisió m’ha acompanyat sempre.

Quan fa que t’hi dediques?

Al 100% fa poc. Sempre m’hi he volgut dedicar. I vaig arquitectura. És una carrera molt complerta: té dibuix, història de l’art, composició, , projectes, tecnologia, ciències... Vaig estar uns anys estudiant i treballant en el camp de l’arquitectura, però volent dedicar-me a la il·lustració.

Després de l’estiu de 2012, arran d’una exposició en la que havia participat a Menorca em van contactar des de l’editorial Mediterrània, perquè havien vist els meus dibuixos i tenien en projecte un conte sobre Menorca. Va ser el meu primer projecte editorial. I una mica després m’he atrevit a llançar-me a la piscina i provar de dedicar-m’hi del tot.

És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la il·lustració infantil actualment?

Jo trobo que encara no me l’he fet. Pot ser que ho aconsegueixi, pot ser que no. Per part meva, hi estic posant tota l’energia.

I arribar a publicar contes?

El meu primer conte va sortir arran d’una exposició, però no és el camí més freqüent.

De quin projecte et sents més orgullosa?

Avui per avui tinc tres projectes publicats. Són prou pocs com perquè tots tres m’agradin molt, a més, els tres parlen de temàtiques que conec i estimo molt

Quins són els passos que segueixes per arribar a fer una il·lustració definitiva?

Primer de tot miro la data d’entrega i planifico el ritme que hauré de portar i m’ho marco sobre el calendari. Llavors defineixo quatre fases; curiosament amb el mateix nom que les fases d’un projecte arquitectònic:

- “Avantprojecte”: Llegeixo el text, el distribueixo en les pàgines i l’espai que m’han donat. Defineixo un tema per cada pàgina: què s’hi explicarà. Paral·lelament defineixo els personatges, moltes vegades intento pensar en alguna persona que conec que interpretaria bé el paper i això m’ajuda a caracteritzar-lo. I també em documento molt sobre el lloc, les activitats, els colors... Fins ara tant Menorca, com Taizé, com l’escola, he visitat el lloc.

- “Projecte bàsic”: concreció del dibuix que anirà a cada pàgina, a escala real, tenint molt en compte la relació amb els espais de text.

- “Projecte executiu”: passar a paper bo l’esborrany anterior, perfilar bé les formes.

-“Obra”: provar els colors i pintar-ho tot!

Amb quines tècniques prefereixes treballar?

Llapis i aquarel·la

Com definiries el teu estil?

Empàtic i figuratiu. El que més m’agrada és veure que algú, infant o adult, es mira un dibuix meu i somriu.

Quins són els propers projectes previstos –si es poden explicar, clar!-?

Tinc previstos projectes meus que em fa molta il·lusió tirar endavant. Paral·lelament, vaig picant portes a editorials. Tinc la sensació de fer de comercial. Seria ideal tenir una llista de projectes assegurats, però... això és una aventura.

Bateria de preguntes ràpides

El teu il·lustrador/a preferit/da és?

Me n’agraden molts, però si n’he de triar un... el ninotaire Cesc.

Si poguessis il·lustrar un conte clàssic o popular quin triaries?

El quart rei d’Orient

Si poguessis convertir-te en un personatge de conte quin series?

La Heidi

Parla’ns de la teva experiència com a usuària de biblioteca pública.

Us explicaré que en les biblioteques hi ha moments màgics en els que, sense buscar-lo, un llibre et crida. No el coneixies i és ben bé el que et calia.

I per acabar...

Il·lustrar la meva versió particular del Bibliol ha estat...

Una estona en companyia d’un cargol que, mentre el dibuixava, se m’ha anat llegint tots els llibres del prestatge.

Com acabaries la frase: il·lustrar un conte és...

Viure’l. Però amb l’objectiu d’enriquir la seva lectura. Amb una imatge pots evocar moltes idees, sensacions, sentiments...