Els contes i les llegendes populars són plens de personatges i situacions que fan por. Tant en un sentit formal: criatures monstruoses, com en un sentit figurat: situacions de perill, llocs desconeguts i pors psicològiques.
Per por, som capaços de canviar la manera d’actuar. És per això que la por ha estat sempre una eina de control social.
La por també ha aconseguit que, a vegades, la nostra espècie sigui reflexiva i assenyada. Un excés de por és, però, un sentiment frustrador i sovint ens incapacita per afrontar les dificultats i els perills del dia a dia.
Us aconsellem que sempre que narreu històries amb personatges terrorífics (ja sigui en contes inventats oralment per vosaltres mateixos o mitjançant la lectura de textos editats) no oblideu de donar als petits una eina perquè puguin vèncer aquestes forces del mal. Com passa sovint en els contes tradicionals, una petita fórmula pot aconseguir que la por no sigui paralitzadora i que pugui ser fàcilment vençuda. La repetició d’unes paraules màgiques, els escuts protectors, els animals salvaguardadors, ens poden animar a enfrontar-nos a aquests temuts éssers malignes, resoldre el conflicte i sortir-ne vencedors.
L’humor és també un recurs que no falla mai. Una rialla... i la por s’esvaeix com per art de màgia.
Font d'informació: Revista Piu Piu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada