L'entrevista amb...

Bernat Muntés

www.bernatmuntes.com

Quan vas decidir començar en el món de la il·lustració infantil?

Doncs ja deu fer uns tres o quatre anys... Anys enrere ja havia cursat estudis d ‘il·lustració, però ho havia deixat per llicenciar-me en Història de l’Art. El cuquet del dibuix sempre hi era i finalment vaig deixar la teoria per la pràctica. Gira el món i torna al born, diuen. I vaig començar per realitzar un grau d’Il·lustració infantil a l’Escola Eina.

Quan fa que t’hi dediques?

De manera seriosa i al 100% fa dos anys.

És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la il·lustració infantil actualment? 

Jo tot just començo a fer-m’hi lloc...i és realment complicat. Cada cop costa més poder ensenyar el book en persona, tot funciona per correu electrònic. A més tampoc ajuda que moltes editorials només acceptin projectes sencers, i anar enviant projectes per correu no és molt agraït. 

Cal molta paciència i constància per picar portes. La vessant comercial iguala, sinó supera, les hores dedicades a dibuixar.

Avui el mercat és tot el món: són més possibilitats i alhora més dificultats.

I arribar a publicar contes?

Jo he pogut publicar el meu primer llibre, amb l’ editorial Ekaré. He tingut la sort que el meu projecte els va agradar i van confiar-hi. Però tampoc és gens senzill. És molta feina crear un projecte, i més feina després intentar presentar-la a les editorials.

De quin projecte et sents més orgullós?

Del proper que faré...però quan passi a paper ja no n’estaré tant, com sempre...Però estic secretament orgullós d’ en QUIM I QÜEC, el meu primer llibre! 

Quins són els passos que segueixes per arribar a fer una il·lustració definitiva?

Acostumo a partir d’un text, i amb llapis començo a esbossar les idees que em venen al cap. Faig una primera maqueta molt esquemàtica de totes les pàgines. Si n’estic prou satisfet passo a fer una maqueta més acabada, on ja hi faig els esbossos que utilitzaré. I finalment passo a la il·lustració definitiva, que molts cops acaba sent diferent del esbós!

Amb quines tècniques prefereixes treballar?

Depèn del moment i del projecte. M’agrada molt el pinzell, però últimament el color el poso amb una tauleta gràfica.

Com definiries el teu estil?

Més realista del que m’agradaria... Depenent del projecte tiro per una banda o altre, però sempre hi ha un estil més general que es manté, que crec que és la Línia. Sempre parteixo de la línia, ho vulgui o no...

Quins són els propers projectes previstos –si es poden explicar, clar!-?

A principis de curs sortirà publicat un conte clàssic amb les meves il·lustracions del que n’estic força content: El cargol i l’herba de poliol. I tinc entre mans alguns projectes personals que s'han de esmolar i llimar...

Bateria de preguntes ràpides

El teu il·lustrador/a preferit/da és?

Uf... molts:  Carme  Solé  Vendrell, Isabelle Arsenault, Dieter Lange, Pep Montserrat, Sebastià Serra, En Lluïsot, La Canals, en Lluís Farré, Per Ahlin, John Bauer, Rotraut Berner, Wolf Erlbruch, Junceda, Rackham, Lola Anglada, Marsol, Javier Zabala, Agustí Asensio, Tove Jansson, Max Velthuijs, Marit Törnqvist, Max, Gallardo, Vincent Pianina, Gabriela Rubio, Gusti, Òscar Julve, Júlia Sardà... i no poden faltar Tomi Ungerer i Dusan Kállay. I de còmic no dic res...

Si poguessis il·lustrar un conte clàssic o popular quin triaries?

Qualsevol de l’Astrid Lindgren.

Si poguessis convertir-te en un personatge de conte quin series?

Sempre m’ha agradat en Tunk, del Viatge al país dels Lacets... No ens assemblem en res!

Parla’ns de la teva experiència com a usuari de biblioteca pública.

Hi anat des de petit, a mirar llibres, escolta música, a estudiar, a agafar llibres en préstec sense aturador... Ara hi vaig amb els fills, mirem contes i ens enduem els que més ens agraden! Em costaria viure sense una biblioteca a prop...

I per acabar...

Il·lustrar la meva versió particular del Bibliol ha estat... Una sorpresa inesperada i un repte!

Com acabaries la frase: il·lustrar un conte és... Un privilegi i un ofici. I és encara millor que llegir-ne un!