Christian Inaraja
Entrevista
Quan
vas decidir començar en el món de la il·lustració infantil?
Des
de sempre que he dibuixat, així que no vaig decidir dedicar-m’hi sinó que ja hi
estava a dins. Tampoc he pensat mai si el que faig és infantil o no. En tot
cas, són els nens i nenes els que decideixen si allò que faig els agrada.
Quan
fa que t’hi dediques?
Que
visc de la il·lustració, en més o menys mesura, uns 15 anys.
És
molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit
de la il·lustració infantil actualment?
Igual
de complicat que ser metge, arquitecte o professor. Hi ha molta feina, molts il·lustradors/es,
i potser no tants consumidors/es de cultura com ens agradaria...
I
arribar a publicar contes?
Actualment
publicar és molt fàcil. L’estructura necessària per fer un llibre s’ha
simplificat molt, fins i tot un mateix es pot autopublicar. Però el difícil és
arribar a tenir lectors del llibre que hom publica; i aquest és el veritable
objectiu.
De quin
projecte et sents més orgullós?
De
tots i de cap. De tots perquè sóc feliç de poder-me dedicar a allò que
m’agrada; i de cap perquè quan acabo un projecte ja estic pensant com fer el
següent per poder-me oblidar dels que ja he fet.
Quins
són els passos que segueixes per arribar a fer una il·lustració definitiva?
Sovint
faig molts esbossos per poder arribar a fer un dibuix que sembli el primer... i
també sovint em quedo com a definitiu el primer esbós que em surt sense pensar.
I és que a mi, m’interessa el llenguatge gràfic en la seva expressió més
genuïna, fins i tot ingènua; les idees despullades i sense artificis.
Amb
quines tècniques prefereixes treballar?
El
llapis. És la imatge de l’austeritat i el virtuosisme, tot en una petita peça
de fusta.
Com
definiries el teu estil?
Més
que estil, m’interessa que les meves il·lustracions siguin clares i
transparents, amb mi mateix, i amb els altres.
Quins
són els propers projectes previstos –si es poden explicar, clar!-?
M’encanta
dibuixar, però no sóc d’aquells que està tot el dia amb el llapis fent i
pensant nous projectes. Sempre que puc deixo de dibuixar i em poso a llegir, o
sigui que els meus projectes sempre són les properes vacances.
Bateria de
preguntes ràpides
El
teu il·lustrador/a preferit/da és?
Cesc
Si
poguessis il·lustrar un conte clàssic o popular quin triaries?
Ja
l’he dibuixat. El gegant del pi.
Si
poguessis convertir-te en un personatge de conte quin series?
Potser
un personatge de còmic: l’Spirou.
Parla’ns
de la teva experiència com a usuari de biblioteca pública.
Les
biblioteques, i també les llibreries, són els meus ressorts particulars.
M’encanta entrar-hi i perdre la noció del pas del temps. Són com les unes
mini-vacances quotidianes...
I per acabar...
Il·lustrar
la meva versió particular del Bibliol ha estat... un plaer, com
sempre que dibuixo. Tot i que ja he dit que també és un plaer no dibuixar...
Com
acabaries la frase: il·lustrar un conte és... com pujar a una
muntanya molt alta, menjar un gelat de tres gustos o notar el vent a través de
la finestra del cotxe quan condueixes per una carretera de corbes suaus durant
el mes de setembre.
El Christian veu així el Bibliol...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada