Bruna Valls
Entrevista
Quan vas decidir començar en el món de la il·lustració infantil?
De ben petita vaig tenir
clar que volia dibuixar, sobretot inspirada pels contes que llegia en aquell
moment. Em passava hores i hores contemplant els dibuixos, i pensava que havia
de ser meravellós treballar donant vida a aquelles histories!
Després però vaig estudiar
Belles Arts amb la intenció de dedicar-me a la pintura i quan ja estava acabant
la carrera va tornar a aparèixer el cuc de la il·lustració. Vaig decidir fer un
Màster en Il·lustració creativa a Eina i tornar a la idea originària però amb
una concepció més àmplia de la il·lustració.
Quan fa que t’hi dediques?
L’any 2008 vaig publicar
el primer llibre HOP!, i desprès vaig anar tenint petits encàrrecs, però crec
que no ha sigut fins a l’acabar el Màster l’any 2013 que em sento
Il·lustradora.
És molt complicat fer-se un lloc
en l’àmbit de la il·lustració infantil actualment?
Dels meus llibres
publicats només tres es podrien classificar dins la il·lustració infantil.
Encara em queda molt de camí per fer-m’hi un lloc però, sí, considero que no és
fàcil. Requereix molta paciència i tenacitat, no només s’ha de ser bo en la
part artística sinó que, sobretot al principi, també s’han de tenir dots en
relacions públiques i màrqueting.
I arribar a publicar contes?
És una odissea, però jo he
tingut la sort de conèixer en Jordi Sàbat i l’Enric Lluch que han confiat en mi
i han parlat bé de la meva feina donant-me així l’oportunitat de participar en
projectes diversos i molt interessants com “Grandes mentiras sobre el jamón”, o
“INDIANS”, dos llibres que no tenen res a veure entre si.
De quin projecte et sents més orgullosa?
Em sento especialment
orgullosa de l’últim projecte, un dossier pedagògic sobre els Indians. És el
projecte de més envergadura en el qual he treballat, amb una seixantena
d’il·lustracions. Al ser un llibre amb base històrica ha sigut molt interessant
la tasca de documentació prèvia a les il·lustracions, totalment necessària i
molt enriquidora. La dificultat era més potser, partint d’imatges del segle
XVIII realitzar il·lustracions que fossin modernes i atractives pels nens del
s. XXI que llegiran aquest llibre.
Quins són els passos que segueixes per arribar a fer una
il·lustració definitiva?
El primer pas és llegir el
text per interioritzar-lo i veure quins són els moments més rellevants de la
història per determinar què cal mostrar i com, sempre en acord amb l’autor i
l’editor. Això depèn molt del tipus de llibre perquè si és un llibre de text,
publicitari, etc, llavors pot ser molt més pautat. Seguidament em documento,
busco informació sobre el tema o imatges de les quals partir al realitzar les
il·lustracions. Després plantejo l’esbós i quan trobo allò que es correspon a
la idea que tenia generalment escanejo el dibuix i l’hi aplico el color
digitalment. Però sovint també pinto les il·lustracions amb aquarel·la, depèn
molt del projecte i del caràcter que m’interessi donar-li.
Amb quines tècniques prefereixes treballar?
La veritat és que no tinc
un procediment precís al realitzar les meves il·lustracions. M’agrada provar
coses noves i anar variant per refrescar el procés creatiu i aprendre
constantment. Però si que podria destacar l’aquarel·la que és una de les
tècniques que més he treballat i el dibuix amb tauleta gràfica, ja que crear
amb l’ordinador t’aporta un ventall de possibilitats i unes facilitats molt
destacables. És realment fascinant!
Com definiries el teu estil?
El fet que no em casi amb
una tècnica concreta repercuteix en la variabilitat del meu estil. La veritat
és que no em sabria definir ni crec que tingui un estil concret, m’agrada
empapar-me d’influències diverses i crear un caràcter iconogràfic propi a cada
projecte. De forma natural diria que tinc tendència a una línia neta i delicada
que m’esforço per embrutar.
Quins són els propers projectes previstos –si es poden explicar,
clar!-?
Encara estan molt a
l’aire, però són engrescadors i emocionants.
Bateria
de preguntes ràpides
El teu il·lustrador/a preferit/da és?
N’hi ha molts! Però
m’atrapen i em toquen especialment les imatges de la Sònia Pulido, que vaig
tenir la gran sort de tenir-la com a professora del Postgrau a EINA. També
m’encanten i m’inspiren moltíssim la Carmen Segovia, la Chiara Carrer, Brecht
Evans...
Si poguessis il·lustrar un conte clàssic o popular quin
triaries?
La caputxeta vermella
Si poguessis convertir-te en un personatge de conte quin series?
El gat amb botes
Parla’ns de la teva experiència com a usuària de biblioteca
pública.
Una molt bona experiència.
Les biblioteques són un lloc on perdre’s i descobrir nous referents, lectures
interessants i alhora una base de documentació indispensable.
I
per acabar...
Il·lustrar la meva versió particular del Bibliol ha estat...
Divertit i interessant. És
curiós partir d’un personatge que ja existeix i alhora és molt enriquidor veure
la multitud d’interpretacions que se’n poden fer segons la personalitat de qui
li dóna vida.
Com acabaries la frase: il·lustrar un conte és...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada