Pia Vilarrubias
- Quan vas decidir començar en el món de la il·lustració infantil?
Els meus inicis en el món de la il.lustració són una mica singulars. Des de sempre he dibuixat però va ser a inicis dels anys setanta, quan vaig tenir la ocasió de fer una estada de tres anys de formació psicopedagògia i didàctica a "l'École Maternelle Maison des Petits" i a l'Institut de Psicologia i Ciències de l'Educació Jean Jacques Rouseau de Ginebra, quan vaig començar a il·lustrar relats gràfics com a recurs per a la conversa amb els més petits.
Per una banda, em van interessar els estudis de Jean Piaget sobre la construcció del llenguatge en el nen. Per l’altra, també hi vaig descobrir que els ensenyants del Cantó de Ginebra es fèien ells mateixos el material didàctic, inclosos els dibuixos. Vaig seguir l’exemple i vaig començar a pensar i a dibuixar alguns jocs didàctics i a crear històries sense paraules per a nens i nenes, un conjunt d'imatges que formaven un relat gràfic com a recurs per ajudar-los a aprendre a parlar i a contruir un relat oral. A la "Maison des Petits", de la mà i a l’aula de Monique Herren, hi vaig aprendre, entre altres coses, maneres d’entendre com fer de mestra i d’organitzar el treball i les relacions a l’aula diferents de les que jo estava habituada.
Així va ser com vaig arribar a integrar en un sol projecte les meves dues passions: dibuixar i ensenyar aprenent.
El material va donar lloc a la sèrie de 12 títols “Tina-Ton” que ha fet parlar, emocionar o riure a molta canalla que ara ja són pares i mares de nois i noies. Va ser publicat el 1978, deprés d’haver fet un bon servei a les aules de l’Escola Heura on vaig tenir la sort de treballar entre el 1974 i el 1979.
El material va donar lloc a la sèrie de 12 títols “Tina-Ton” que ha fet parlar, emocionar o riure a molta canalla que ara ja són pares i mares de nois i noies. Va ser publicat el 1978, deprés d’haver fet un bon servei a les aules de l’Escola Heura on vaig tenir la sort de treballar entre el 1974 i el 1979.
- Quan fa que t'hi dediques?
Si ho compto bé, 41 anys. Va ser a partir de 1972 quan vaig crear els primers personatges de la Tina i en Ton. Des de llavors, he compaginat la tasca de formació i d’assessorament pedagògic amb la il.lustració, a la que no m'he pogut dedicar tant com m'hauria agradat. Entre una i altra de les sèries publicades he passat per èpoques, a vegades anys, en les que m’he dedicat exclusivament a la tasca pedagògica...
Si ho compto bé, 41 anys. Va ser a partir de 1972 quan vaig crear els primers personatges de la Tina i en Ton. Des de llavors, he compaginat la tasca de formació i d’assessorament pedagògic amb la il.lustració, a la que no m'he pogut dedicar tant com m'hauria agradat. Entre una i altra de les sèries publicades he passat per èpoques, a vegades anys, en les que m’he dedicat exclusivament a la tasca pedagògica...
- És molt complicat fer-se un lloc en l'àmbit de la il·lustració infantil actualment?
En el meu cas, no ho va ser gens. Si bé eren altres temps, jo presentava un projecte ben fonamentat i argumentat, fet que segurament va compensar, llavors, les mancances tècniques del dibuix que, això sí, era molt expressiu i eficaç pel que fa als objectius proposats.
En el meu cas, no ho va ser gens. Si bé eren altres temps, jo presentava un projecte ben fonamentat i argumentat, fet que segurament va compensar, llavors, les mancances tècniques del dibuix que, això sí, era molt expressiu i eficaç pel que fa als objectius proposats.
El fet d’admetre l’èxit de la primera sèrie, em va fer decidir a a formar-me en il-lustració i en diverses àrees artístiques així com una millor familiarització amb la Literatura infantil.
- I, arribar a publicar contes?
Com he dit, vaig trobar molta sensibilitat primer en les editorials Joventut i Claret i més tard amb Ramon Bassora de l’Ed. Barcanova. Crec que les meves obres van tenir bona acceptació perquè van ser concebudes des de l’empatia, sempre vetllant perquè els infants hi trobessin sentit per sobre altres ambicions pedagògiques. He intentat que cada història resulti atractiva de forma i color i, a la vegada, comporti un rerefons educatiu, missatge que també poden captar els adults. En el rerefons de cada conte hi ha un bon nombre de referents.
Com he dit, vaig trobar molta sensibilitat primer en les editorials Joventut i Claret i més tard amb Ramon Bassora de l’Ed. Barcanova. Crec que les meves obres van tenir bona acceptació perquè van ser concebudes des de l’empatia, sempre vetllant perquè els infants hi trobessin sentit per sobre altres ambicions pedagògiques. He intentat que cada història resulti atractiva de forma i color i, a la vegada, comporti un rerefons educatiu, missatge que també poden captar els adults. En el rerefons de cada conte hi ha un bon nombre de referents.
- De quin projecte et sens més orgullosa?
Tinc una debilitat especial per als primers Tina-Ton, una sèrie de 12 títols on vaig fer la síntesi entre la senzillesa de les imatges i de l’argument amb la complexitat del missatge. Són contes per observar poc a poc, per descobrir-hi, per exemple en “Perquè plores”, missatges com aquest: els infants necessiten presència i afecte més que moltes coses... En una de les imatges del mateix àlbum s’hi expressa la necessitat de parar-se abans d'actuar. Un exemple d’alteritat, la necessitat de fer una pregunta abans de donar resposta.
Tinc una debilitat especial per als primers Tina-Ton, una sèrie de 12 títols on vaig fer la síntesi entre la senzillesa de les imatges i de l’argument amb la complexitat del missatge. Són contes per observar poc a poc, per descobrir-hi, per exemple en “Perquè plores”, missatges com aquest: els infants necessiten presència i afecte més que moltes coses... En una de les imatges del mateix àlbum s’hi expressa la necessitat de parar-se abans d'actuar. Un exemple d’alteritat, la necessitat de fer una pregunta abans de donar resposta.
Entre altres títols: ”La marieta”, “Les sabates noves, “D’excursió”, “La granja”. Actualment són fora de catàleg però tinc moltes ganes d’actualitzar-ne algunes.
En aquesta primera sèrie, vaig ser tan tossuda en no posar text a les imatges que parlen per si soles per fer parlar als infants, que l'Editorial es va perdre algunes ventes per Europa. Era una qüestió de concepte.
Un altre projecte, d’estil molt different, és “L’ametller no va poder fugir” El text és de Pepi Soto Encarregat per ACNUR, tracte sobre els infants refugiats. El llibre va acompanyat d'un vídeo realitzat per Enric Juste amb una preciosa música d'en Carles Marguerit.
- Com definiries el teu estil?
Quan es tracta dels personatges, el grafisme és proper a la "línia clara": perfils ben definits i tintes planes. M'agraden els colors vibrants: els blaus de Matisse, els colors de Mondrian, el de Raul Dufy, André Derain, Vincent van Gogh i el color de les aquarel.les de Perico Pastor. M’agrada els vermell pur de les roselles, els mil colors del cel, del mar o el dels verds de primavera... Els fons de la sèrie “Tinatons” o dels quatre títols inclosos en la col·lecció “ Sopa de contes” -Ed. Barcanova, són de caire més pictòric.
Quan es tracta dels personatges, el grafisme és proper a la "línia clara": perfils ben definits i tintes planes. M'agraden els colors vibrants: els blaus de Matisse, els colors de Mondrian, el de Raul Dufy, André Derain, Vincent van Gogh i el color de les aquarel.les de Perico Pastor. M’agrada els vermell pur de les roselles, els mil colors del cel, del mar o el dels verds de primavera... Els fons de la sèrie “Tinatons” o dels quatre títols inclosos en la col·lecció “ Sopa de contes” -Ed. Barcanova, són de caire més pictòric.
- Quines tècniques fas servir en les teves il·lustracions?
Vaig començar amb els retoladors de colors, la tempera, col·lages. Des de fa uns tretze anys em vaig passar a l’ordinador, faig esbossos en l’ Ipad i, a part, prenc apunts de paisatges també amb la tauleta o bé faig pintura de paisatge a l’oli que sovint m’inspira per fer els fons dels contes.
Vaig començar amb els retoladors de colors, la tempera, col·lages. Des de fa uns tretze anys em vaig passar a l’ordinador, faig esbossos en l’ Ipad i, a part, prenc apunts de paisatges també amb la tauleta o bé faig pintura de paisatge a l’oli que sovint m’inspira per fer els fons dels contes.
- Quin és el procés que segueixes per a fer un conte?
D’entrada un toc d’inspiració, la emoció que em provoca un pensament, una situació real,una anècdota, un poema, una lectura...
La concreció d’un tema que em permeti comunicar allò que m’ha atrapat. La concreció en esborranys, ja sia de dibuixos o de text o les dues coses a l’hora.
Desglossar la idea: decidir la situació d’inici. (què, quan, on, perquè ...) Cerca de documentació quan em cal. Seguir el desenvolupament obert del procés, pàgina per pàgina, vinyeta a vinyeta. Precisar el nus d’un conflicte o d’un canvi sobtat en l’argument. Decidir un desenllaç entre els possibles. Distribuir els esbossos de dibuix mentre vaig concretant el text. En el meu cas sempre obligada a fer textos molt curts i quasi amb el mateix nombre de paraules.
Crear o recrear els personatges i els escenaris: Primer faig un esbos del personatge en diverses postures, expressions i moviments. El fet de dibuixar La Tina i en Ton, ja responia al fet de donar co-protagonisme als nens i a les nenes. Els canvis socials haguts en el context, em van fer decidir a incorporar nous personatges en les sèries posteriors (La Marta i l’Edil, representen als nens i a les nenes nou vinguts).
Considero que un personatge o un tema és ben trobat quan és capaç de fer-me somriure, primer a mi i després als meus lectors.
La relació imatge i text sempre l’he concebuda de manera interdependent i supeditada a la idea rectora. Sovint el tex interroga a la imatge. En el cas d’un relat gràfic dibuixo directament cada pàgina sempre fent atenció a les que ja he fet i anticipant les properes per tal de seguir el fil i facilitar-ne el seguiment als infants.
El que caracteritzà com a novedosa la meva primera sèrie sense paraules va ser, precisament, l’estreta continuïtat entre les accions representades entre una i altra imatge en les que es deglossa una senzilla anècdota o situació.
- Quin és el teu proper projecte?
De moment he iniciat l'exploració de nous personatges i noves històries. El primer conte ja va ser visionat a la pantalla per un grup de nens i nenes de l'Escola Publica Llebeig de Vilobí del Penades, l’endemà del pro-passat dia de Sant Jordi. També estic embolicada en un treball de reflexió sobre allò que considero que més n'ha servit d'entre totes les coses que he aprés. I això també entre paraules i imatges.
De moment he iniciat l'exploració de nous personatges i noves històries. El primer conte ja va ser visionat a la pantalla per un grup de nens i nenes de l'Escola Publica Llebeig de Vilobí del Penades, l’endemà del pro-passat dia de Sant Jordi. També estic embolicada en un treball de reflexió sobre allò que considero que més n'ha servit d'entre totes les coses que he aprés. I això també entre paraules i imatges.
Tinc la il·lusió de poder fer senzilles aplicacions per a tauletes o altri.
Bateria de preguntes ràpides:
- El teu il·lustrador preferit?
Són Molts: La Lola Anglada i en Joan Junceda en llibres i fulletons de la meva infantesa. Hergé, el mestre de la "línia clara". M'agraden els dits ninotaires: Cesc i Kino. Altres més actuals: l'Arnal Ballester i en Daniel Sessé que van ser els meus professors d’il·lustració a la Massana Permanent, en Max, la Carme Solé i la Cristina Losantos...
Són Molts: La Lola Anglada i en Joan Junceda en llibres i fulletons de la meva infantesa. Hergé, el mestre de la "línia clara". M'agraden els dits ninotaires: Cesc i Kino. Altres més actuals: l'Arnal Ballester i en Daniel Sessé que van ser els meus professors d’il·lustració a la Massana Permanent, en Max, la Carme Solé i la Cristina Losantos...
- Si poguessis illustrar un conte clàssic o popular quin triaries?
Alícia en el país de les meravelles
Alícia en el país de les meravelles
- Si poguessis convertit-te en un personatge de conte?
El Petit Príncep perquè és somniador, és curiós i te molta cura del seu petit planeta.
I per acabar
- Dibuixar el Bibliol?
Em va fer il·lusió. Li vaig fer el regal de deixar-lo volar una estona perquè els cargols sempre van arran de terra. I, de passada, fer delir els infants escampant pel cel de Ribes la fantasia tancada dins dels llibres.
Em va fer il·lusió. Li vaig fer el regal de deixar-lo volar una estona perquè els cargols sempre van arran de terra. I, de passada, fer delir els infants escampant pel cel de Ribes la fantasia tancada dins dels llibres.
- Quin és l’us que fas de la biblioteca?
A la Biblioteca Manuel de Pedrolo m’hi trobo amb els nens de Ribes a través dels meus contes quan els agafen de les estanteries. Hi he fet la presentació dels meus darrers títols, he assistit a veure exposicions o a escoltar conferències, presentacions de llibres i també hi he fet algun préstec. Hi he portat els meus nets a llegir contes menys sovint del que voldria.
A la Biblioteca Manuel de Pedrolo m’hi trobo amb els nens de Ribes a través dels meus contes quan els agafen de les estanteries. Hi he fet la presentació dels meus darrers títols, he assistit a veure exposicions o a escoltar conferències, presentacions de llibres i també hi he fet algun préstec. Hi he portat els meus nets a llegir contes menys sovint del que voldria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada