Esther Alsina
Guanyadora del concurs per crear la mascota de les Biblioteques de Sant Pere de Ribes
No va ser una decisió que vaig prendre en un moment determinat de la meva vida. La vocació artística ha estat i és tot un camí que va començar en el moment en què les meves joguines eren els llapis de colors i els blocs de dibuix.
- Quan fa que t’hi dediques?
De petita sempre vaig saber que volia aprendre les tècniques artístiques alhora que necessitava una formació que em servís com a base. Vaig començar a assistir a classes de dibuix i de pintura quan només tenia set anys i mai vaig deixar de fer-ho, fins que encara vaig accedir a estudiar la carrera de Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Paral·lelament als estudis universitaris vaig realitzar nombroses il·lustracions i d’altres treballs en diferents tècniques i suports (disseny gràfic i pintura), molts dels quals responien a projectes emmarcats en les tasques acadèmiques i per altra a projectes que vaig anar efectuant, ja fossin per encàrrec o per compte propi.
De petita sempre vaig saber que volia aprendre les tècniques artístiques alhora que necessitava una formació que em servís com a base. Vaig començar a assistir a classes de dibuix i de pintura quan només tenia set anys i mai vaig deixar de fer-ho, fins que encara vaig accedir a estudiar la carrera de Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Paral·lelament als estudis universitaris vaig realitzar nombroses il·lustracions i d’altres treballs en diferents tècniques i suports (disseny gràfic i pintura), molts dels quals responien a projectes emmarcats en les tasques acadèmiques i per altra a projectes que vaig anar efectuant, ja fossin per encàrrec o per compte propi.
En la recta final dels estudis de Belles Arts vaig estudiar a l’École Supérieure des Arts Décoratifs de Strasbourg, on vaig treballar en els seus tallers tot coneixent el funcionament fins aleshores desconegut per mi d’una escola d’arts decoratives francesa. En la citada escola emmarcada a l’Alsàcia vaig adonar-me del caràcter transversal que atorgaven a la praxis de l’art, ja que per exemple els professors que impartien matèries d’història i estètica de l’art visitaven molt freqüentment els nostres tallers. Així doncs es creava un diàleg molt enriquidor entre el treball plàstic de l’estudiant i l’aprenentatge teòric, formant una base imprescindible per encarar la vida artística i alhora personal.
Allà vaig descobrir l’aspecte que ha esdevingut un dels eixos principals i vertebradors dels anys següents de la meva vida, com és l’estudi del patrimoni i la història de l’art. No puc concebre una trajectòria artística o praxis de l’art sense fomentar el coneixement d’una teoria que la sustenta, l’explica i que l’acabarà emmarcant en un període de la humanitat. L’obra d’art no pot aïllar-se d’un moment, d’un espai i d’un context, i per aquest motiu en la gairebé obsessió de voler respondre als per què, vaig decidir realitzar una tesi doctoral en història de l’art a la Universitat de Barcelona.
Així doncs, en l’actualitat em dedico a la investigació de l’art, per la qual cosa he aturat momentàniament el món de la il·lustració infantil. No obstant, aquesta activitat no m’impedeix recórrer a la part més pràctica de l’art, però és una praxis aplicada a suports gràfics relacionats amb la meva tasca actual.
- És molt complicat fer-se un lloc en l’àmbit de la il·lustració infantil actualment?
Actualment res és fàcil, i també és bo que no sigui. La competència ajuda entre d’altres coses a formar bons professionals, cada cop millors i més exigents en sí mateixos i també més dinàmics. I a part de l’esforç i la constància hem de recordar que la il·lustració dirigida als infants ha de tenir quelcom màgic, ens ha de poder transportar a un món d’il·lusió que es converteixi en un reducte. La il·lustració infantil també ha de poder explicar el món, les seves menudeses, els seus perills i les seves coses bones d’una forma subtil i ben entenedora, perquè els nens tinguin ganes de seguir descobrint històries i alhora vulguin sortir del dibuix i aterrar a la realitat.
Actualment res és fàcil, i també és bo que no sigui. La competència ajuda entre d’altres coses a formar bons professionals, cada cop millors i més exigents en sí mateixos i també més dinàmics. I a part de l’esforç i la constància hem de recordar que la il·lustració dirigida als infants ha de tenir quelcom màgic, ens ha de poder transportar a un món d’il·lusió que es converteixi en un reducte. La il·lustració infantil també ha de poder explicar el món, les seves menudeses, els seus perills i les seves coses bones d’una forma subtil i ben entenedora, perquè els nens tinguin ganes de seguir descobrint històries i alhora vulguin sortir del dibuix i aterrar a la realitat.
- I arribar a publicar contes?
Això és encara més complicat. Hi ha molts bons professionals i per tant la competència és elevada. La publicació juga amb la vessant econòmica d’aquesta professió i en aquest camp, com en molts d’altres, hi entren en joc altres conceptes i necessitats malauradament poc a l’abast dels il·lustradors.
Això és encara més complicat. Hi ha molts bons professionals i per tant la competència és elevada. La publicació juga amb la vessant econòmica d’aquesta professió i en aquest camp, com en molts d’altres, hi entren en joc altres conceptes i necessitats malauradament poc a l’abast dels il·lustradors.
- De quin projecte et sents més orgullós/a?
Recordo amb especial il·lusió el moment en què vaig concebre un cargol amb una closca oberta plena de llibres que va convertir-se poc després en el Bibliol.
Recordo amb especial il·lusió el moment en què vaig concebre un cargol amb una closca oberta plena de llibres que va convertir-se poc després en el Bibliol.
- Quins són els passos que segueixes per arribar a fer una il·lustració definitiva?
Llegeixo la història o l’escena i busco el punt àlgid d’aquesta. He de confessar que m’agrada molt el paper en blanc. No li tinc por. Sempre començo una il·lustració partint d’un esbós i d’una o vàries idees. Sóc molt observadora i això m’ajuda a agafar elements de la realitat donant-los un altre sentit, relacionant-los entre sí i inclús atorgar-los vida. Després, el dibuix agafa el seu propi camí, creix i va més enllà molt sovint del què havia plantejat en un primer moment. Quan es tracta de la il·lustració el dibuix és la base de la composició, la base dels personatges, dels escenaris, dels espais, i més tard arriba el color. I encara que treballi amb collage segueixo aquest mateix procés, fins que l’escena queda totalment acabada.
Llegeixo la història o l’escena i busco el punt àlgid d’aquesta. He de confessar que m’agrada molt el paper en blanc. No li tinc por. Sempre començo una il·lustració partint d’un esbós i d’una o vàries idees. Sóc molt observadora i això m’ajuda a agafar elements de la realitat donant-los un altre sentit, relacionant-los entre sí i inclús atorgar-los vida. Després, el dibuix agafa el seu propi camí, creix i va més enllà molt sovint del què havia plantejat en un primer moment. Quan es tracta de la il·lustració el dibuix és la base de la composició, la base dels personatges, dels escenaris, dels espais, i més tard arriba el color. I encara que treballi amb collage segueixo aquest mateix procés, fins que l’escena queda totalment acabada.
- Amb quines tècniques prefereixes treballar?
Sóc amant de la línia i de la taca. M’agrada arribar fins gairebé el final de la composició amb tècniques manuals. Prefereixo treballar amb gouache, aquarel·la, collage.
Sóc amant de la línia i de la taca. M’agrada arribar fins gairebé el final de la composició amb tècniques manuals. Prefereixo treballar amb gouache, aquarel·la, collage.
- Com definiries el teu estil?
No em trobo còmode fent aquest tipus de definicions, doncs l’estil també pateix o gaudeix d’una evolució i per tant varia en funció dels anys. No tenim més que comparar el primers i últims dibuixos d’Apel·les Mestres, Lola Anglada o Mercè Llimona. Els il·lustradors actuals estan massa preocupats per copsar aquest suposat “estil propi”. En part és comprensible, ja que el món professional de l’edició i la il·lustració així ho promouen, i ho fan d’una manera a vegades massa “mercantilista”. Però jo crec que l’il·lustrador és, abans de tot, un artista sensible a la literatura, a un guió o un enunciat conceptual al qual ha de “donar llum”, doncs aquest és el sentit etimològic de la seva professió. En aquest sentit, des dels primers il·lustradors medievals (com el beat de Liébana) fins els grans il·lustradors anglesos del segle XIX, com Aubrey Beardsley, Walter Crane o Arthur Rackham, és aprofundir en la poesia de l’enunciat que se’ns dona i no tant perseguir obstinadament un estil inalterable... Si aquest ha d’arribar... ja ho farà.... De moment, hem de seguir explorant la poesia.
No em trobo còmode fent aquest tipus de definicions, doncs l’estil també pateix o gaudeix d’una evolució i per tant varia en funció dels anys. No tenim més que comparar el primers i últims dibuixos d’Apel·les Mestres, Lola Anglada o Mercè Llimona. Els il·lustradors actuals estan massa preocupats per copsar aquest suposat “estil propi”. En part és comprensible, ja que el món professional de l’edició i la il·lustració així ho promouen, i ho fan d’una manera a vegades massa “mercantilista”. Però jo crec que l’il·lustrador és, abans de tot, un artista sensible a la literatura, a un guió o un enunciat conceptual al qual ha de “donar llum”, doncs aquest és el sentit etimològic de la seva professió. En aquest sentit, des dels primers il·lustradors medievals (com el beat de Liébana) fins els grans il·lustradors anglesos del segle XIX, com Aubrey Beardsley, Walter Crane o Arthur Rackham, és aprofundir en la poesia de l’enunciat que se’ns dona i no tant perseguir obstinadament un estil inalterable... Si aquest ha d’arribar... ja ho farà.... De moment, hem de seguir explorant la poesia.
- Quins són els propers projectes previstos –si es poden explicar, clar!?
Aquests es troben en una fase encara embrionària, doncs finalitzar una tesis doctoral no és poca cosa! Malauradament per les ments inquietes com la meva, el món de la recerca acadèmica és força incompatible amb el de la creació artística. Hi ha una oposició ancestral entre especulació teòrica i experimentació plàstica, que ja lamentava Friedrich Schiller en les seves Cartes per a l’Educació estètica de l’home. Avui dia, aquesta incompatibilitat s’ha fet gegant tot i estar de moda en la Universitat i les Galeries d’Art els treballs multidisciplinaris.
Aquests es troben en una fase encara embrionària, doncs finalitzar una tesis doctoral no és poca cosa! Malauradament per les ments inquietes com la meva, el món de la recerca acadèmica és força incompatible amb el de la creació artística. Hi ha una oposició ancestral entre especulació teòrica i experimentació plàstica, que ja lamentava Friedrich Schiller en les seves Cartes per a l’Educació estètica de l’home. Avui dia, aquesta incompatibilitat s’ha fet gegant tot i estar de moda en la Universitat i les Galeries d’Art els treballs multidisciplinaris.
Però puc adelantar, en quant a il·lustració es refereix, la participació en un projecte centrat en la cultura material de la infància. Això vol dir que m’interessa treballar en la representació dels nens i nenes a través de la història de l’art occidental i, molt particularment, en la història del nostre país. En aquest projecte tan vast no hi mancaran llenguatges artístics com la pintura, el gravat i la il·lustració infantil.
Bateria de preguntes ràpides
- El teu il·lustrador/a preferit/da és?
Jo mai penso en clau de noms propis. Més aviat en clau de títols d’obres que m’agraden. Però si haig de dir-ne algun: Walter Crane, Nicolas Duffaut (com a artistes estrangers) i Lola Anglada, Pere Torné Esquius i Joan Junceda (com a artistes de casa nostra).
- Si poguessis il·lustrar un conte clàssic o popular quin triaries?
El Conte de Nadal de Dickens
El Conte de Nadal de Dickens
-Si poguessis convertir-te en un personatge de conte quin series?
El Soldadet de plom
El Soldadet de plom
- Parla’ns de la teva experiència com a usuària de biblioteca pública.
Tinc molt bones experiències i acostumo a acudir-hi, pel tracte, el material que hi trobo i el silenci que s’hi respira.
Tinc molt bones experiències i acostumo a acudir-hi, pel tracte, el material que hi trobo i el silenci que s’hi respira.
I per acabar...
- Il·lustrar la meva versió particular del Bibliol ha estat...
Crear el Bibliol va ser ... donar vida a un personatge que traspuava molta simpatia i que a més és amant de la literatura. (no oblidem que la seva closca està farcida de llibres!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada